Séance du Séminaire d’études catalanes – CRIMIC
Conférence de Maria Dasca (Universitat Pompeu Fabra)
Literatura, història, vida: una aproximació a la novel·la catalana del segle XXI
Com s’aborda el passat en la novel·la europea del segle XXI? Com s’enfronten els escriptors a la memòria d’uns determinats fets històrics, d’abast individual i col·lectiu? I quines implicacions ètiques i epistemològiques suposa tractar-los literàriament? Per tal de respondre (de manera provisional) a aquestes preguntes la meva presentació se centrarà en un estudi de cas molt concret: l’obra de l’escriptor valencià Xavier Benesiu. A cavall entre l’assaig i la novel·la, l’obra de Benesiu juxtaposa imatges, relats i temporalitats per abordar els grans debats sobre l’Europa contemporània i el seu futur com a projecte cultural, polític i social. La mercantilització de la història i dels llocs de memòria és el centre de les seves dues últimes novel·les: Serem Atlàntida (2019) i Terminus (2024). En totes dues, els protagonistes viatgen per diversos llocs de la geografia europea (París, Trieste, Budapest, València i Txernòbil), en un recorregut on s’interposen diverses històries, sota l’ombra d’un mite fundacional (l’Atlàntida de Plató) i d’un projecte megalòman (l’Atlantropa de l’enginyer alemany Herman Sörgel), que, fa un segle, pretenia solucionar els problemes demogràfics i territorials d’Europa assecant el Mediterrani.
A la presentació s’analitzaran els discursos sobre l’espai (llocs de memòria, llocs abandonats i projectes arquitectònics) a Serem Atlàntida i Terminus tot tenint en compte els estudis de Fredric Jameson sobre el paper de la nostàlgia en la cultura postmoderna i, més especialment, la seva crítica a una nostàlgia que no pretén fer reviure el passat sinó revifar un sentiment associat a aquest passat, i impedeix enfrontar-s’hi críticament. La proposta literària de Benesiu s’emmarcarà, d’una banda, en el debat sobre la importància de la novel·la històrica en el si de les tensions (entre alta cultura i entreteniment, experimentació i comercialitat, tradició i modernitat, avantguarda i kitsch, etc.) que operen en l’espai de la postmodernitat, que posen en evidència el protagonisme que adquireix aquest gènere en el sistema cultural català. De l’altra, es relacionarà amb els debats sobre el paper de la nostàlgia en la cultura contemporània —en aquest punt destaca l’influent assaig d’Svetlana Boym The Future of Nostalgia (2001), en el qual interpreta la nostàlgia com a símptoma del temps, i entén el sentiment nostàlgic com a expressió d’una pèrdua que no només afecta el passat sinó també el futur.
La recerca presentada en aquest seminari forma part del projecte Narratives At the Margins of Europe (NAME) (número de referència: PID2023-152619NB-I00, dirigit per Neus Rotger (UOC) i finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, Agencia Estatal de Investigación del Govern espanyol.
Nota biogràfica
Maria Dasca ha impartit docència de literatura, cultura i traducció literària a la Universitat de Barcelona (2001-2005), la Sorbonne Université (2007-2010), la Universitat de Brown (2011-2012), la Universitat Pompeu Fabra (2012-2015), la Universitat de Harvard (2015-2019) i la Universitat Oberta de Catalunya (2009-2020). Ha estat investigadora postdoctoral Beatriu de Pinós-A a la Sorbonne Université (2009-2011), investigadora postdoctoral Beatriu de Pinós-B/Marie Curie Actions a la Universitat Pompeu Fabra (2012-2014), i investigadora postdoctoral del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra (2019-2020). Des del 2021 treballa al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, on és professora agregada.
La seva recerca, de caràcter interdisciplinari, s’ha centrat en la narrativa catalana contemporània. És autora del llibre Entenebrats. Literatura catalana i bogeria (2016), guardonat amb el premi d’Història Literària Milà i Fontanals (IEC, 2015) i coeditora, amb Rosa Cerarols, de Translation studies and ecology. Mapping the possibilities of an emerging field, (Routledge, 2024). Ha dedicat estudis a la literatura de finals del segle XIX (Narcís Oller, Jacint Verdaguer, Marià Vayreda), de principis del segle XX (Víctor Català, Santiago Rusiñol, Diego Ruiz, Joan Puig i Ferrater, Francesc Trabal) i de la transició i la democràcia (Francesc Serés, Mercè Ibarz). Els seus interessos de recerca inclouen la relació entre la traducció i l’ecologia, el paper de l’espacialitat en els estudis catalans i el tractament de la història i la factualitat en la literatura actual.
Forma part de dos grups de recerca: el Grup d’Estudis de Cultura Catalana (GECC) i el Grup de Recerca en Traducció, Recepció i Literatura Catalana (TRILCAT), ambdós de la Universitat Pompeu Fabra.
Réservation indispensable auprès du secrétariat avant le 10 mars
