Institucions per a la capital d’una nació sense Estat: la proposta de Josep Pijoan

Accueil / Manifestation / Institucions per a la capital d’una nació sense Estat: la proposta de Josep Pijoan

Axe(s) : EC

12 avril 2021 | 18h00 à 20h00

En ligne



Conférence de Lluís Quintana Trias (Universitat Autònoma de Barcelona)

« Institucions per a la capital d’una nació sense Estat: la proposta de Josep Pijoan »

Josep Pijoan (Barcelona 1879 – Lausana 1963) va ser, més o menys cronològicament, poeta, arquitecte, polític, periodista, historiador de l’art, agent d’art i professor, i va viure successivament a Barcelona, Itàlia, Suïssa, Canadà, Estats Units i Suïssa un altre cop, fins la seva mort. D’aquesta agitada biografia ens interessa especialment per a aquesta conferència la seva contribució a la política cultural de la Mancomunitat el 1907. Proposo el concepte política cultural, aleshores inexistent, per ajudar a entendre el caràcter pioner de les seves iniciatives que inclouen, entre d’altres, la creació de l’Institut d’Estudis Catalans, l’impuls per a la creació de la Biblioteca de Catalunya i, com a membre de la Junta de Museus, l’adquisició de fons per al que ell denominava «Museu de Barcelona» o «Museu Nacional de Catalunya» i que tardaria dècades a concretar-se.

Josep Pijoan (Barcelone 1879 – Lausanne 1963) a été, plus ou moins chronologiquement, poète, architecte, homme politique, journaliste, historien de l’art, agent d’art et professeur. Il a vécu successivement à Barcelone, en Italie, en Suisse, au Canada, aux États-Unis et à nouveau en Suisse, jusqu’à sa mort. Dans cette biographie agitée nous nous sommes particulièrement intéressés, pour cette conférence, à sa contribution à la politique culturelle de la Mancomunitat en 1907. Je propose le concept de politique culturelle, alors inexistant, pour aider à comprendre le caractère pionnier de ses initiatives qui incluent, entre autres, la création de l’Institut d’Estudis Catalans, son apport à la création de la Bibliothèque de Catalogne et, en tant que membre du Conseil des musées, l’acquisition de fonds pour ce qu’il appelait le « Musée de Barcelone » ou « Musée National de Catalogne » qui n’allait se concrétiser que des décennies plus tard.

 

Lluís Quintana Trias

Lluís Quintana Trias va estudiar a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és actualment professor de Llengua i Literatura catalanes. Ha estat professor en diverses universitats estrangeres com Münster, Brown, Venècia o BFSU (Xina). Les seves línies de recerca se situen dins l´ambit de la literatura catalana contemporània, especialment l’obra de Joan Maragall, i la literatura dels anys 30 i 40 del segle XX, amb estudis publicats sobre l’obra de Foix, Calders o Pla. Els seus últims llibres són Caminar per la vida vella. La memòria involuntària en la literatura i l’art (València: Publicacions de la Universitat de València, 2017) i Art i blasfèmia. El cas Veronese (Barcelona: Fragmenta, 2019; trad. al castellà, 2019). Actualment dirigeix l’edició de l’obra completa de Joan Maragall.

 

Lluís Quintana Trias a étudié à l’Université de Barcelone et a obtenu son doctorat à l’Université autonome de Barcelone, où il est actuellement professeur de langue et de littérature catalanes. Il a été professeur dans plusieurs universités étrangères telles que Münster, Brown, Venise ou BFSU (Chine). Ses axes de recherche sont la littérature catalane contemporaine, en particulier l’œuvre de Joan Maragall, et la littérature des années 30 et 40 du XXe siècle. Il a publié des études sur Foix, Calders et Pla. Ses derniers livres sont Caminar per la vida vella. La memòria involuntària en la literatura i l’art (València : Publicacions de la Universitat de València, 2017)et Art i blasfèmia. El cas Veronese (Barcelona : Fragmenta, 2019; trad. espagnol 2019). Il dirige actuellement l’édition des œuvres complètes de Joan Maragall.

 

Institucions per a la capital d’una nació sense Estat: la proposta de Josep Pijoan