14 novembre 2022
  18h00 à 20h00
  Bibliothèque du Centre d’études catalanes
Axe.s : EC
▸ Conférence, Séminaire doctoral

Conferència de Joaquim Albareda

En quina mesura la identitat dels catalans va resultar afectada pel nou ordre polític  imposat el 1714?  Ens hi aproparem partint del supòsit que la identitat és una realitat que neix d´una llarga existència compartida i no un producte de la terra o de la sang, i que la història ajuda a explicar. Per tant, no és un fet permanent, immutable, sinó que està sotmès al canvi.

La qüestió ha interessat els historiadors des de fa temps, que s´han demanat si hi va haver un ”esforç  per a esdevenir província” espanyola i, al capdavall, un “procés de desnacionalització de Catalunya”. Hi va haver “risc de desaparició” de la consciència nacional catalana?

El contrast entre el resistencialisme català de 1719, quan es va produir l´aixecament dels Carrasclets en el marc de la guerra de la Quàdruple Aliança contra Felip V, amb la vital societat catalana de finals del XVIII, força adaptada al nou règim i cada cop més familiaritzada amb la idea de la nova Espanya, és significatiu. En bona mesura l´adaptació dels catalans en la nova estructura política, estranya i repressiva, va venir de la mà del creixement econòmic, el qual va estimular, també, l´ús del castellà i l´increment de la diglòssia. Tanmateix, aquesta realitat no va ser un impediment perquè els catalans preservessin la seva identitat, tal com demostren la persistència del català  i el record de les llibertats perdudes invocat reiteradament en tota mena de reivindicacions i protestes al llarg del segle.

 

Joaquim Albareda és catedràtic d´Història Moderna i director de l´Institut d´Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra. És autor de Els catalans i Felip V. De la conspiració a la revolta (1700-1705) (Vicens Vives, 1993), La guerra de Sucesión de España (2010). Va ser director de l´obra col.lectiva Catalunya, nació d´Europa, 1714-2014 (Enciclopèdia Catalana, 2013). Ha coordinat el llibre El declive de la monarquía y del imperio español. Los tratados de Utrecht (2015). Amb Manuel Herrero (eds.), el llibre Political Representation in the Ancien Regime (Routlege, 2019). Amb N. Sallés ha coordinat el monogràfic “Fragmentos de Estado. España en el siglo XVIII”, Magallánica. Revista de Historia Moderna (vol. 5, núm. 9, Julio – Diciembre de 2018, pp. 1-149), Universidad de Mar del Plata, 2018:https://fh.mdp.edu.ar/revistas/index.php/magallanica/issue/view/MAG9/showToc.  I amb N. Sallés, també, el llibre La reconstrucción de la política internacional española. El reinado de Felipe V (2021, Casa de Velázquez). Ha dirigit l´obra col.lectiva Catalunya als ulls del món (Enciclopèdia Catalana, 2022).

Chargement de la carte…
© 2015-2022 CRIMIC | Mentions légales | Propulsé par Suite
imgimg

Vous connecter avec vos identifiants

Vous avez oublié vos informations ?