El Seminari d’Estudis Catalans presenta dues conferències:
Conferència de M. Àngels Francés Díez
« Recol·locant el prestigi: la construcció de cànons literaris al marge de l’acadèmia »
Encara que la discussió sobre el cànon literari és antiga, els canvis generats per l’adveniment d’internet i les xarxes socials conviden a un replantejament global dels seus mecanismes de creació; sobretot, dels cànons que s’originen al marge de l’Acadèmia. En aquest sentit, l’emergència de Twitter com a xarxa social, caracteritzada per la immediatesa i la brevetat, ens ofereix un entorn interessant per a examinar les dinàmiques dialògiques de creació del cànon (Fishelov 2010) i de capital social (Bourdieu 1986) entre els seus usuaris, i interrogar-nos, doncs, sobre les estratègies actuals de recol·locació del prestigi literari.
Àngels Francés Díez és doctora en Filologia Catalana i llicenciada en Filologia Anglesa. Actualment treballa com a professora titular al Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. És membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Pel que fa a les seues línies de recerca, ha format part de tres projectes d’investigació en literatura autobiogràfica i ha participat en diversos llibres d’aquesta temàtica; per exemple, el volum Aproximació a l’altre / An approach to the other. Biografies, semblances i retrats / Biographies, resemblances and portraits (John Benjamins, 2015). A més, la seua investigació en literatura des d’una perspectiva de gènere ha donat com a resultat una tesi doctoral i nombroses publicacions, entre els quals cal destacar els dos monogràfics Feminisme i literatura: L’hora violeta, de Montserrat Roig (Arola, 2010) i Montserrat Roig: feminisme, testimoni i memòria (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012), aquest darrer guardonat amb el Premi d’Estudis Lingüístics i Literaris dins dels XII Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2014). En els darrers anys també ha investigat en diversos projectes sobre la prescripció lectora i la construcció dels cànons literaris alternatius i populars a través, sobretot, de les xarxes socials, amb publicacions com “Dialogic Creation of the Popular Canon and Social Capital on Twitter” (Bulletin of Hispanic Studies, 2021), entre d’altres.
Conferència d’Estel Aguilar Miró
« L’univers poètic de Gumersind Gomila (Maó 1905 – Perpinyà 1970) »
Soc la planta i la bèstia i cada cosa. Poètica i poesia de Gumersind Gomila (2023) és un estudi que permet al lector endinsar-se en les profunditats de l’univers existencial i poètic de Gumersind Gomila (1905-1970) per mostrar l’interès inherent a la seua obra i reconèixer la seua autenticitat. Nascut a Maó i establert a Perpinyà, és un autor original i palpitant. Experts en literatura nord-catalana l’han considerat un dels poetes rossellonesos més oblidats i injustament ignorats, malgrat la profunditat de la seua figura i de la seua obra. En les publicacions de crítica literària i de reflexió poètica, Gomila se situaria en una poètica –ço és, una manera d’aprehendre la poesia– de caire postsimbolista. Al mateix temps, el tractament del paisatge i de la natura en els seus poemaris –La sorra calenta (1943), Llucifer (1966), El vent fútil (1967) i Els ocells morts (1969)– es pot explorar des d’alguns corrents de pensament actuals de les ciències humanes i socials, com són el posthumanisme i l’ecocrítica. En aquest llibre, examinem tots aquests aspectes.
L’univers poétique de Gumersind Gomila (Maó 1905 – Perpinyà 1970)
Soc la planta i la bèstia i cada cosa. Poètica i poesia de Gumersind Gomila (2023) est une étude qui invite le lecteur à plonger dans les profondeurs de l’univers existentiel et poétique de Gumersind Gomila (1905-1970) afin de mettre en lumière l’intérêt inhérent de son œuvre et de reconnaître son authenticité. Originaire de Maó et établi à Perpignan, il est un auteur original et palpitant. Des experts en littérature nord-catalane l’ont considéré comme l’un des poètes roussillonnais les plus oubliés et injustement ignorés, malgré la profondeur de sa personnalité littéraire et de son œuvre. Dans les écrits de critique littéraire et de réflexion poétique, Gomila serait positionné dans une poétique, c’est-à-dire une manière d’appréhender la poésie, de tendance post-symboliste. Parallèlement, le traitement du paysage et de la nature dans ses recueils de poésie –La sorra calenta (1943), Llucifer (1966), El vent fútil (1967) et Els ocells morts (1969) – peut être exploré à travers certains courants de pensée actuels des sciences humaines et sociales, tels que le post-humanisme et l’écocritique. Dans ce livre, nous examinons tous ces aspects.
Estel Aguilar Miró (Castelló de la Plana, 1990) és llicenciada en Filologia catalana i graduada en Llengües modernes i les seues literatures (maior francès) per la Universitat de València. És doctora en Estudis Catalans i Transfronterers (Universitat de Perpinyà Via Domícia – Universitat de València).
La seua recerca se centra, d’una banda, en la literatura nord-catalana i, d’altra banda, en el tractament de l’espai natural en la literatura, ja siga en l’àmbit catalanòfon com francòfon, tal com mostren les seues contribucions en revistes científiques indexades i en congressos científics internacionals. Al 2024, publicarà l’obra Llengua i literatura catalanes a la Catalunya del Nord (1883-1941), editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Ha sigut ensenyant en diversos centres de secundària de la Catalunya del Nord, en la Université Lumière Lyon II i en la Universitat de València. Actualment és professora al departament de Filologia Francesa de la Universidad de Zaragoza, i imparteix algunes classes en el Màster MEEF de la Universitat de Perpinyà Via Domícia. A l’abril de 2023 va rebre el Premi Catalunya Nord de recerca i estudis dotat per Òmnium Cultural Catalunya Nord, sobre el qual es basa el llibre Soc la planta i la bèstia i cada cosa. Poètica i poesia de Gumersind Gomila (Institut d’Estudis Catalans, 2023).
