El Seminari d’Estudis Catalans presenta dues conferències:
1- Montserrat Bacardí (Universitat Autònoma de Barcelona): “Una llengua i una cambra pròpia sota la repressió franquista”
En els primers lustres, la dictadura franquista va ser especialment severa en les restriccions de les llengües anomenades «regionals», «vernacles» o bé les «altres» llengües, les que no eren la castellana (el català, el gallec i el basc). L’escola, l’església, el teatre, la premsa o la industria editorial van patir un revés històric: la presència d’aquestes llengües pràcticament va desaparèixer dels usos públics i van quedar reservades a la intimitat familiar.
En aquest context, difícilment podia vehicular-se una activitat qüestionada per partida triple: la traducció al català duta a terme per dones. Com va demostrar Gallofré (1991), de totes les modalitats literàries cultivades en llengua catalana, la traducció va ser la més contumaçment perseguida per la censura franquista, perquè significava atorgar un estatus i un prestigi a la llengua d’arribada que el règim no estava disposat a admetre. D’altra banda, la majoria d’escriptores i traductores que s’havien donat a conèixer abans de la guerra, en la postguerra, o bé es van exiliar o bé van deixar de publicar i/o escriure. Sovint la (re)escriptura es va convertir en un acte privat i secret. Les escasses mostres que en van sortir a llum es van canalitzar per mitjà de canals semiclandestins: tertúlies, representacions i audicions particulars, publicacions il·legals o radicades fora del país…
En aquesta conferència repassarem l’activitat de les (re)escriptores catalanes en els anys quaranta del segle xx en relació amb la voluntat i els esforços ―individuals― de mantenir la llengua pròpia i, alhora, de construir un espai femení propi, sota la més estricta repressió franquista.
Montserrat Bacardí, doctora en Filologia Hispànica i llicenciada en Filologia Catalana, és catedràtica de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. És coordinadora de Quaderns. Revista de Traducció i del Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (GETCC). Ha publicat articles d’història de la literatura i de la traducció i llibres com Cent anys de traducció al català (1891-1990) (1998), Anna Murià. El vici d’escriure (2004), El Quixot en català (2006), Catalans a Buenos Aires (2009), La traducció catalana sota el franquisme (2012), Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora (2016), Maria Dolors Orriols, viure i escriure (2019), La veritat literària de Teresa Pàmies (2023) i, amb Pilar Godayol, Diccionari de la traducció catalana (dir.) (2011, premi Crítica Serra d’Or 2012) o Les traductores i la tradició (2013). Ha tingut cura de l’edició d’obres de Jordi Arbonès, Pere Calders, Joaquim Carbó, Anna Murià, Maria Dolors Orriols, Teresa Pàmies, Rafael Tasis o Joan Triadú. És membre de la Fundació Mercè Rodoreda i de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
2- Víctor Martínez-Gil (Universitat Autònoma de Barcelona): “Entre el catastrofisme i el solarpunk: la consciència antropocènica en la ciència-ficció catalana”
«Entre el catastrofisme i el solarpunk: la consciència antropocènica en la ciència-ficció catalana» proposa un recorregut per un seguit d’obres dels darrers anys que s’enfronten a la idea de la destrucció del món a causa del canvi climàtic creat per la intervenció humana. Quines relacions tenen aquestes obres amb altres d’anteriors, catalanes o no? Totes són catastrofistes? Podem dir que testimonien l’aparició d’una nova consciència posthumana? Aquestes i altres preguntes serviran per acostar-nos a una producció literària que, des dels codis de la ciència-ficció, es vol situar al centre dels debats del nostre temps.
Víctor Martínez-Gil és Catedràtic de Filogia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i va ser lector de català a la Universidade Nova de Lisboa. És codirector de la revista Els Marges i coordinador de l’edició crítica de l’obra de Salvador Espriu. És traductor del portuguès i ha estudiat les relacions culturals i polítiques entre les cultures catalana i portuguesa en diferents articles i llibres. Un altre dels seus camps d’especialitat és la literatura postmoderna i fantàstica. El 2004 va publicar l’antologia Els altres mons de la literatura catalana.
