Si el centre de la modernitat de finals del segle XIX és, indubtablement, París, quan els nous corrents artístics i literaris arriben a Catalunya ho fan amb retard. Així ho posa de manifest en reiterades ocasions un dels crítics més importants del moment, Ramon D. Perés, que també observa que, si tot el que arriba d’Europa ho fa passant prèviament per França, és perquè es tracta de l’únic país que fomenta directament la modernització cultural. Aquest fet s’evidencia no només en els textos que s’hi produeixen, sinó sobretot en les traduccions que arriben a través del francès i de les quals se sol partir per fer-ne versions, indirectes, al català i al castellà.
Ara bé: contrari a les modes i a les escoles més innovadores, veurem com un dels màxims impulsors del Modernisme a Catalunya es va distanciant cada cop més de la renovació poètica que arriba de fora i que advoca pel trencament de la forma i la pèrdua de la rima. És per això que alguns dels autors que d’antuvi encaixen plenament amb els seus gustos, com ara Joan Maragall, deixen de fer-ho en la mesura que van evolucionant conjuntament amb el moviment i Perés en va quedant cada cop més al marge.
Gemma Bartolí (Barcelona, 1991)
És professora associada del Departament de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i graduada a l’Escola Superior de Música de Catalunya en l’especialitat d’interpretació d’oboè. Actualment finalitza una tesi doctoral a la Universitat de Barcelona sobre les poètiques de la modernitat del tombant de segle XIX-XX en la literatura catalana a través dels articles de crítica literària de Ramon D. Perés.
Compagina la docència i la recerca amb l’assessorament lingüístic, i això l’ha portat a treballar en diferents mitjans de comunicació, com ara Catalunya Ràdio, RAC1, La Vanguardia i l’Ara, a més d’haver col·laborat amb la Institució de les Lletres Catalanes i amb Fragmenta Editorial. També forma part del consell de redacció de la revista Haidé. Estudis maragallians, en la qual recentment ha coordinat, amb Maria Planellas, el dossier «“Tractem-nos de tu”: figures i circumstàncies de l’àmbit modernista (I i II)»; ha publicat articles sobre teatre i música a La Lectora i Sonograma Magazine, i ha fet diverses ressenyes de literatura contemporània per a Caràcters, 452ºF, Llengua & Literatura i Estudis Romànics.
