4 avril 2025
15h00 à 17h00
Centre d’études catalanes, salle de cours
Axe.s : EC, IBERHIS
▸ Conférence, Séminaire doctoral
Conférence d’Alejandro Acosta López, docteur en histoire de l’Université de Barcelone et actuellement professeur assistant à l’Université Carlos III de Madrid, coorganisée par les axes IBERHIS et EC.
- Titre : La construction d’une paradiplomatie culturelle catalaniste. Les intellectuels catalans et le rapprochement avec la France (1914-1920)
- Títol: La construcció d’una paradiplomàcia cultural catalanista. Els intel·lectuals catalans i l’apropament a França (1914-1920)
- Résumé : Les relations entre le monde culturel catalan et la France ont été très intenses d’un point de vue historique, notamment parce que la France a toujours été considérée depuis Barcelone comme une porte vers la modernité européenne. Lorsque la Grande Guerre a éclaté en 1914, les intellectuels catalanistes se sont joints à différentes formes de mobilisation culturelle pour transmettre leur fascination pour le modèle culturel et politique français et leur conviction dans la victoire. Dans le même temps, la Grande Guerre était considérée par les intellectuels catalans comme une occasion de gagner en visibilité internationale et d’être les principaux interlocuteurs en Espagne, avec l’idée de façonner une diplomatie culturelle propre. Les efforts d’intellectuels catalanistes tels qu’Antoni Rovira i Virgili ou Àngel Guimerà se sont concrétisés par différentes visites, la signature de manifestes et l’organisation d’initiatives culturelles à Barcelone, qui ont bénéficié du soutien du consul français Gaussen. Le travail de projection des intellectuels a été soutenu à partir de 1918 par le soutien politique que la Ligue régionaliste de Francesc Cambó a apporté aux pays alliés vainqueurs. La présence du maréchal Joseph Joffre à Barcelone lors de la cérémonie des Jeux Floraux de 1920 symbolisait un triomphe et en même temps un épilogue de cette stratégie de paradiplomatie francophile déployée depuis la Catalogne pendant la Grande Guerre.
- Resum: Les relacions entre el món cultural català i França van ser molt intenses en termes històrics, especialment perquè des de Barcelona es va mirar a França tradicionalment com una porta a la modernitat europea. En esclatar la Gran Guerra l’any 1914, els intel·lectuals catalanistes es van sumar a diferents formes de mobilització cultural per traslladar la seva fascinació pel model cultural i polític francès i la seva convicció en la victòria. Al mateix temps, la Gran Guerra va ser vista pels intel·lectuals catalans com una finestra d’oportunitat per a guanyar projecció internacional i ser els principals interlocutors a Espanya, amb la idea d’anar donant forma a una diplomàcia cultural pròpia. Els esforços d’intel·lectuals catalanistes com Antoni Rovira i Virgili o Àngel Guimerà es van concretar en diferents visites, signatures de manifestos i l’organització d’iniciatives culturals a Barcelona, que van comptar amb el suport del cònsol francès Gaussen. La tasca de projecció dels intel·lectuals es va veure recolzada a partir de 1918 pel suport polític que la Lliga Regionalista de Francesc Cambó va donar als països aliats vencedors. La presència del mariscal Joseph Joffre a Barcelona en la cerimònia dels Jocs Florals de 1920 va simbolitzar un triomf i alhora un epíleg d’aquella estratègia de paradiplomàcia francòfila desplegada durant la Gran Guerra des de Catalunya.
Brève biographie : Alejandro Acosta López (Barcelone, 1992) est titulaire d’un doctorat en histoire de l’Université de Barcelone (2021) avec mention internationale et prix extraordinaire de doctorat. Après avoir été chercheur postdoctoral Margarita Salas et Juan de la Cierva, il est actuellement professeur assistant à l’Université Carlos III de Madrid. Il est également membre et secrétaire académique de l’Instituto de Política y Gobernanza de cette université et, depuis septembre 2023, il est co-secrétaire du comité de rédaction de la revue Hispania Nova. Ses recherches ont porté sur l’impact de la Grande Guerre en Espagne, le débat intellectuel entre les alliés et les germanophiles, la diplomatie culturelle en temps de guerre, la mobilisation de volontaires armés dans la Légion étrangère française et les tentatives de projection internationale du catalanisme dans le cadre de cette guerre et dans les années qui ont immédiatement suivi, dans le sillage du wilsonisme. Il a également étudié la participation armée républicaine à la Résistance française pendant la Seconde Guerre mondiale. Il a publié une trentaine d’articles sur ces sujets dans des chapitres de livres et dans des revues telles que Ayer, Studia Historica, Revista de Historiografía, Cercles ou Guerres mondiales et conflits contemporains. Son livre Los voluntarios españoles en la Primera Guerra Mundial, publié par les éditions Marcial Pons Historia, paraîtra très prochainement.
Breve CV: Alejandro Acosta López (Barcelona, 1992) és Doctor en Història per la Universitat de Barcelona (2021) amb Menció Internacional i Premi Extraordinari de Doctorat. Després d’haver estat investigador postdoctoral Margarita Salas i Juan de la Cierva, actualment és Professor Ajudant Doctor a la Universidad Carlos III de Madrid. És també membre de l’Instituto de Política y Gobernanza d’aquesta Universitat i des de setembre de 2023 és co-secretari del Consell de Redacció de la revista Hispania Nova. Les seves línies de recerca han girat al voltant de l’impacte de la Gran Guerra a Espanya, el debat intel·lectual entre aliadòfils i germanòfils, la diplomàcia cultural en temps de guerra, la mobilització de voluntaris armats en la Legió Estrangera francesa i els intents de projecció internacional del catalanisme en el marc d’aquesta guerra i en els anys immediatament posteriors, a l’escalf del wilsonisme. Igualment, també s’ha apropat a la participació armada republicana en la Resistència Francesa durant la Segona Guerra Mundial. Sobre aquests temes ha publicat una trentena de treballs en capítols de llibre i en revistes com Ayer, Studia Historica, Revista de Historiografia, Cercles o Guerres mondiales et conflits contemporains. Molt aviat apareixerà també el seu llibre Los voluntarios españoles en la Primera Guerra Mundial, publicat per l’editorial Marcial Pons Historia.
