
La revue Catalonia (ISSN 1760-6659), fondée en 2008 par Denise Boyer, publie des articles et travaux sur la langue, la littérature, les arts et l’histoire du domaine catalan. Première revue scientifique française de catalanistique, elle a vocation à promouvoir l’étude et la réflexion critique dans les différents champs et sous-champs scientifiques qui la composent, avec une perspective ouverte sur les recherches interdisciplinaires.
Elle est dirigée depuis 2010 par Mònica Güell.
À ce jour Catalonia comprend 29 numéros : veuillez cliquer ICI afin de tous les consulter.
Merci de trouver ci-dessous le dernier numéro de Catalonia, le n° 29 :
Appels à contribution
Catalonia lance un appel à contribution pour son numéro 31 (2nd semestre 2022).
L’appel est ouvert pour :
*le dossier monographique : « La projection de la Catalogne et des pays de langue catalane à l’étranger (XXe-XXIe siècles) : diplomatie, paradiplomatie et réseaux ».
*les varia en rapport avec la catalanistique, dans les domaines scientifiques de la revue (langue et linguistique ; histoire et civilisation ; littérature et arts).
Les articles seront rédigés en catalan, en français ou en espagnol.
Les auteurs devront envoyer au préalable une proposition d’article, incluant un résumé (200-300 mots) ainsi qu’un bref CV (200 mots maximum).
Les propositions et les articles seront envoyés à lettres-catalonia@sorbonne-universite.fr
Argumentaire du dossier
« La projection de la Catalogne et des pays de langue catalane à l’étranger (XXe-XXIe siècles) : diplomatie, paradiplomatie et réseaux »
Comment et pourquoi la Catalogne et les autres pays de langue catalane se sont-ils projetés à l’étranger au cours des XXe et XXIe siècles ?
Dès lors que le catalanisme culturel puis politique ont réussi à bâtir ou rebâtir une conscience nationale catalane de façon hégémonique en Catalogne (premier tiers du XXe siècle), les acteurs politiques, socio-culturels et économiques de cette nouvelle société catalane ont souhaité se projeter en dehors des frontières de l’Espagne pour faire connaître et reconnaître cette catalanité portée par une Catalogne qui prend de plus en plus la forme d’une nation culturelle ou d’une nation sans État. La Catalogne était, certes, devenue la locomotive industrielle et l’usine de l’Espagne, toutefois la volonté des différents acteurs de cette société avait évolué vers un besoin de faire résonner les singularités et l’idiosyncrasie catalanes en marge (ou en complément) d’une Espagne exclusivement castillane projetée par les institutions de l’État central. Autrement dit, il était jugé crucial en Catalogne de faire entendre la voix alternative d’une Espagne méditerranéenne, industrielle et catalanophone, prétendument plus européenne et moins isolée ou reculée que l’Espagne de la Meseta. Selon les aléas, les idéologies et l’évolution politique de la Catalogne (et de l’Espagne tout entière), cette voix catalane pouvait être compatible ou incompatible avec une voix espagnole.
Cette demande de reconnaissance (dans le reste de l’Espagne et à l’étranger) était très claire en Catalogne où une partie conséquente de la société catalane avait désormais conscience de sa singularité linguistique, nationale et économique comme le démontrent l’hégémonie des partis catalanistes (Lliga puis Esquerra), l’avènement de la Mancomunitat de Catalunya (1914) puis la restauration de la Generalitat de Catalunya sous la Seconde République espagnole (1932), un régime profondément marqué et pensé pour trouver une issue au « problème catalan » au sein de l’Espagne. En revanche, dans les autres territoires catalanophones intégrés à l’État espagnol (Baléares, ancien Royaume de Valence, l’Aragon oriental…) la contestation de l’État et de l’hispanité (tout aussi hispano-castillane) était moins affirmée en raison d’une « auto-conscience » nationale, culturelle, linguistique et économique bien plus fragile et nullement hégémonique. Cette distinction dans le degré d’affirmation de la Catalogne par rapport aux autres régions catalanophones pouvait se vérifier également sur le plan de la considération du catalan comme langue nationale et de culture –une diglossie un peu moins forte en Catalogne qu’à Valence ou aux Baléares où les élites étaient, en outre, fortement castillanisées– mais aussi autour d’une conscience nationale catalane de moins en moins compatible, pour les catalanistes du Principat, avec la nation espagnole, en passe de devenir une simple structure administrative (l’État). Par conséquent, l’expression régionale (plus que nationale) des différentes formes de catalanité dans les territoires catalanophones (hors Catalogne) n’a pas mené au même processus de dissociation vis-à-vis de l’Espagne. Lorsqu’il s’est produit, à travers de multiples formes de pancatalanisme en dehors de la Catalogne, ces mouvements ont globalement été bien moins majoritaires qu’au Principat.
Dans ce dossier, il sera donc question d’étudier la projection de la Catalogne à l’étranger dans différents domaines (langue et culture catalane, économie, commerce, idéologies politiques, syndicalisme, diplomatie culturelle, paradiplomatie…) au cours des XXe et XXIe siècles. Pour d’autres territoires catalanophones, les relations et les réseaux diplomatiques d’États pourront être abordés : c’est le cas de la Principauté d’Andorre qui, en tant qu’État souverain, fait par ailleurs résonner la langue catalane à l’ONU depuis 1993. Quant aux autres régions catalanophones appartenant aux États espagnol (Baléares, Pays valencien, Frange d’Aragon et Carxe), français (Pyrénées-Orientales) et italien (L’Alguer), la question de la projection extérieure dans le cadre des Països Catalans ou bien de façon alternative, voire opposée, nous paraît pertinente.
Axes d’étude
-Formes de projection de la Catalogne et/ou du « fait catalan » à l’étranger : collaborations littéraires, culturelles, artistiques, politiques, syndicales, divulgation de la langue catalane aux XXe et XXIe siècles : de la Lliga à la Mancomunitat de Catalunya, en passant par la Generalitat républicaine, la résistance antifranquiste (Generalitat en exil et/ou initiatives individuelles ou collectives), Casals, Transition démocratique, retour de l’autonomie (Josep Tarradellas puis Statut de Sau), politique étrangère des différents gouvernements catalans (Jordi Pujol, Tripartits, Artur Mas), processus indépendantiste catalan (2012-2017), exil d’anciens dirigeants indépendantistes, élection de certains d’entre eux au Parlement européen (2019), Consell per la República…
-Diplomatie culturelle et paradiplomatie des régions catalanophones de l’État espagnol. Par exemple, liens des « communautés autonomes » catalanophones avec l’Institut Ramon Llull, présence de ces régions auprès et autour des institutions européennes (Comité des Régions, groupes parlementaires, délégations régionales, relations bilatérales avec d’autres régions d’Europe ou du reste du monde…), Eurorégion Pyrénées-Méditerranée, collaborations transfrontalières… Rapports, liens entre les « communautés autonomes » catalanophones dans une projection commune (ou concurrente) à l’étranger.
-Diplomatie de la Principauté d’Andorre (ONU, liens avec la France et l’Espagne, avec l’UE et le reste du monde…).
-Projection à l’étranger des régions catalanophones rattachées aux États français et italien. Projection vers la Catalogne comme partie intégrante de la catalanité (par exemple promotion de L’Alguer en Catalogne ou autres régions catalanophones), projection vers l’État français ou italien d’une catalanité interne…
Argumentari
“La projecció exterior de Catalunya i dels països de llengua catalana (segles XX-XXI): diplomàcia, paradiplomàcia i xarxes”
Com i per què Catalunya i la resta dels països de llengua catalana s’han projectat a l’exterior al llarg dels segles XX i XXI ?
En el moment en què el catalanisme cultural i polític van aconseguir construir o reconstruir una consciència nacional catalana hegemònica a Catalunya (primer terç del segle XX), els actors polítics, socioculturals i econòmics d’aquesta nova societat catalana van projectar-se fora de les fronteres espanyoles per tal de fer conèixer i reconèixer aquesta catalanitat portada per una Catalunya que cada cop s’aparenta més a una nació cultural o nació sense Estat. Catalunya s’havia convertit, com és sabut, en la locomotora industrial i la fàbrica d’Espanya; nogensmenys la voluntat dels diferents actors d’aquesta societat semblava evolucionar cap a una necessitat de fer ressonar les singularitats i la idiosincràsia catalanes al marge (o en complement) d’una Espanya exclusivament castellana projectada per les institucions de l’Estat central. Dit d’una altra manera, semblava cabdal, des de Catalunya, fer sentir la veu alternativa d’una Espanya mediterrània, industrial i catalanoparlant, pretesament més europea i menys aïllada o retardada que l’Espanya mesetària. Segons les ideologies i l’evolució política de Catalunya (i del conjunt d’Espanya), aquesta veu catalana podia ser compatible o no amb una veu espanyola.
Aquesta voluntat de reconeixement (a la resta d’Espanya i fora) era molt clara a Catalunya on una part important de la societat catalana ja tenia una consciència lingüística, nacional i econòmica diferenciada com ho demostren l’hegemonia dels partits catalanistes (Lliga i després Esquerra), l’adveniment de la Mancomunitat de Catalunya (1914) així com la restauració de la Generalitat de Catalunya sota la Segona República espanyola (1932), un règim profundament marcat i pensat per trobar una sortida al “problema català” dins d’Espanya. En canvi, als altres territoris catalanoparlants de l’Estat espanyol (Illes Balears, antic Regne de València, l’Aragó oriental…), el qüestionament de l’Estat i de la hispanitat (igualment hispano-castellana) era menor amb motiu d’una “auto-consciència” nacional, cultural, lingüística i econòmica molt més fràgil i gens hegemònica. Aquesta distinció en el grau d’afirmació de Catalunya respecte de les altres regions de l’àmbit lingüístic català podia reflectir-se també en la consideració del català com a llengua nacional i de cultura –val a dir una diglòssia menys forta a Catalunya que a les Balears o el País Valencià on les elits, a més, havien estat majoritàriament castellanitzades– així com en la consciència nacional catalana cada cop menys compatible amb la nació espanyola, convertida solament, per als catalanistes del Principat, en estructura administrativa (l’Estat). Així doncs, l’expressió regional (més que nacional) de les diferents formes de la catalanitat als països de l’àmbit lingüístic català (tret del Principat) no va transmetre el mateix procés de dissociació respecte d’Espanya. I en el cas de produir-se, a través de diverses formes de pancatalanisme, aquestes van ser molt més minoritàries que al Principat.
En aquest dossier, es tractarà per tant d’estudiar la projecció exterior de Catalunya des de diferents àmbits (llengua i cultura catalanes, economia, comerç, ideologies, política, sindicalisme, diplomàcia cultural, paradiplomàcia…) al llarg dels segles XX i XXI. Per a altres països de l’àmbit lingüístic, les relacions i les xarxes diplomàtiques d’Estat podran plantejar-se: és el cas del Principat d’Andorra que, com a Estat sobirà, a més, pot fer ressonar la llengua catalana a l’ONU des de l’any 1993. Pel que fa a la resta de territoris de llengua catalana dels Estats espanyol (Balears, País Valencià, Franja d’Aragó, Carxe), francès (Catalunya del Nord) i italià (L’Alguer), ens sembla pertinent la qüestió de la projecció exterior dins del marc dels Països Catalans (PP.CC.) o de manera alternativa, o fins i tot oposada, a aquest concepte.
Eixos d’estudi
-Formes de projecció exterior de Catalunya i/o del “fet català”: col∙laboracions literàries, culturals, artístiques, polítiques, sindicals, divulgació de la llengua catalana als segles XX i XXI: de la Lliga a la Mancomunitat de Catalunya, passant per la Generalitat republicana, la resistència antifranquista (Generalitat a l’exili i/o iniciatives individuals o col∙lectives), Casals, Transició democràtica, retorn de l’autonomia (Josep Tarradellas i Estatut de Sau), afers exteriors dels diferents governs catalans (Jordi Pujol, Tripartits, Artur Mas), procés independentista català (2012-2017), exili de dirigents independentistes, elecció d’alguns d’ells com a diputats del Parlament europeu (2019), Consell per la República…
-Diplomàcia cultural i paradiplomàcia dels països de l’àmbit lingüístic català de l’Estat espanyol. Per exemple, vincles de les regions catalanoparlants amb l’Institut Ramon Llull, presència d’aquestes comunitats autònomes (CC.AA.) en o a l’entorn de les institucions europees (Comitè de les Regions, grups parlamentaris, delegacions o oficines regionals, relacions bilaterals amb altres regions d’Europa o resta del món…), Euroregió Pirineus Medirerrània, col∙laboracions transfrontereres… Vincles i relacions entre les CC.AA. catalanoparlants per a una projecció exterior en comú, o en competència.
-Diplomàcia del Principat d’Andorra (ONU, lligams i relacions avec França i Espanya, amb la Unió Europea i la resta del món…).
-Projecció exterior dels territoris catalanoparlants dels Estats francès et italià. Projecció cap a Catalunya com a part integrant de la catalanitat (promoció de L’Alguer al Principat o resta de PP.CC. per exemple), projecció cap a la resta dels Estats respectius com a catalanitat interna…
Bibliographie sélective
-ALMEDA, Pere (ed.). Catalunya/Espanya, ¿del conflicte al diàleg polític? Madrid: Catarata, 2021.
-ÁLVARO, Francesc-Marc. Ensayo general de una revuelta. Barcelone : Galaxia Gutenberg, 2019.
-AMAT, Jordi. La confabulació dels irresponsables. Barcelone: Cuadernos Anagrama, 2017.
̶ . El llarg procés: cultura i política a la Catalunya contemporània. Barcelone : Tusquets, 2015.
-DOMÈNECH, Xavier. Un haz de naciones. Barcelone : Península Atalaya, 2020.
-ESPINET, Xavier; SÁNCHEZ, Mariana. Catalogne, la République libre. Paris : Syllepse, 2019.
-FOSSAS, Enric, “Competencias del Estado y de las Comunidades Autónomas: criterios constitucionales y evolución jurisprudencial” in España constitucional (1978-2018): trayectorias y perspectivas. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2018.
-GARCIA i SEGURA, Caterina. L’activitat exterior de les regions: una dècada de projecció exterior de Catalunya. Barcelone: Fundació Bofill, 1995.
-GÓMEZ PASCUAL, Maribel. Las CC.AA. en la UE: condicionantes, evolución y perspectivas de futuro. Barcelone: Institut d’Estudis Autonòmics, Generalitat de Catalunya, 2013.
-MARTÍN ZAMORANO, Mariano; MARTÍNEZ ILLA, Santi; RIUS ULLDEMOLINS, Joaquim. Governança cultural, identitat i territori. Polítiques culturals a Catalunya (1980-2016). Barcelona: Fundació Josep Irla, 2018.
-MARTY, Nicolas. Comprendre la crise catalane. Paris: Cairn, 2019.
SÁNCHEZ-CUENCA, Ignacio. La confusión nacional. La democracia española ante la crisis catalana. Madrid: Catarata, 2018.
-ORY, Pascal. Qu’est-ce qu’une nation ? Une histoire mondiale. Paris : Gallimard, 2020.
-PELOILLE, Manuelle ; BUJ, Serge ; TRÉPIER, Cyril. L’Indépendance catalane en question. Neuilly : Atlande, 2018.
-PAQUIN, Stéphane. Paradiplomatie identitaire en Catalogne. Laval : Presses Universitaires de Laval, 2003.
-RAMONEDA, Josep (Ed.). Cataluña-España. ¿Qué nos ha pasado? Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2019.
-RIBAS, Òscar, “El català a l’ONU: discurs íntegre d’Òscar Ribas”, El Temps, n°1907, 28 de desembre de 2020.
-RIQUER (de) i PERMANYER, Borja, « Du statut d’autonomie au souverainisme » in Cultures politiques en Catalogne XVIII-XXIe siècles, Josep Pich Mitjana (coord.), Catalonia n°26, 1er semestre 2020, Sorbonne Université, revue électronique :
http://www. crimic-sorbonne.fr/publication-crimic/catalonia-26, p. 129-137.
-RIQUER (de) i PERMANYER, Borja, « La transition démocratique espagnole : une occasion manquée » in PETITDEMANGE, Dominique et JENE, Marie-Christine (dir). La Catalogne et l’Espagne. Les clefs du conflit. Baixàs : Balzac Éditeur, 2018, p. 23-34.
-TRÉPIER, Cyril. Géopolitique de l’indépendantisme en Catalogne, Paris : L’Harmattan, 2016.
Calendrier
– Appel : 24 mars 2022
– Envoi de la proposition par l’auteur : 15 juin 2022
– Communication de l’acceptation ou du refus par le comité éditorial : 25 juin 2022
– Envoi de l’article par l’auteur : 1er septembre 2022
– Retour des évaluations : 1er octobre 2022
Instructions aux auteurs
Les auteurs s’engagent à proposer des travaux de recherche originaux, non publiés antérieurement dans une autre revue ou un autre support, même dans une autre langue.
Ils ne doivent pas avoir été soumis simultanément à une autre revue ou support.
Les articles doivent respecter les normes de publication de la revue
Les propositions sont évaluées par l’équipe de rédaction et/ou les coordinateurs du monographique.
Les articles sont évalués à l’aveugle par une double expertise.
Directrice de publication (depuis 2010) : Mònica Güell
Rédactrice en chef (depuis 2010) : Mònica Güell
Secrétaires de rédaction : Julien Lanes Marsall, Sergi Ramos Alquezar
Contact : lettres-catalonia@sorbonne-
Comité éditorial et de lecture
Marc Audí (Université Bordeaux Montaigne)
Denise Boyer (Sorbonne Université)
Michel Bourret (Université Paul Valéry – Montpellier 3)
Fabrice Corrons (Université Toulouse Jean-Jaurès)
Julien Lanes Marsall (Sorbonne Université)
Michel Martínez Pérez (Université Toulouse 1 Capitole)
Estrella Massip Graupera (Université Aix-Marseille)
Sergi Ramos Alquezar (Sorbonne Université)
Elisée Trenc (Université de Reims-Champagne-Ardenne)
Comité international
Francesco Ardolino (Universitat de Barcelona)
Enric Bou (Università Ca’Foscari Venezia)
Sharon Feldman (Richmond University)
Mireia Freixa (Universitat de Barcelona)
Pere Gabriel i Sirvent (Universitat Autònoma de Barcelona)
Enric Gallén Miret (Universitat Pompeu Fabra)
Carme Gregori Soldevila (Universitat de València)
Giuseppe Grilli (Università degli Studi di Roma Tre)
Víctor Martínez-Gil (Universitat Autònoma de Barcelona)
Magí Sunyer Molné (Universitat Rovira i Virgili)
A
Aguilar Miró, Estel
- “Hipertextualitat artístico-poètica: la Venus de Josep Palau i Fabre i la immortalitat de la tradició cultural”, Catalonia nº25, deuxième semestre 2019 : p. 61-72 (Article)
Albareda Salvadó, Joaquim
Alchalabi, Frédéric
- « Tirant lo Blanc et l’arrière-pays médiéval (les sentiers de l’histoire et de la fiction) », Catalonia nº14, premier semestre 2014 : p. 95-112 (Article)
- “À table avec Tirant le Blanc”, Catalonia n°28, premier semestre 2021: p. 3-19 (Article)
Álvarez Riosalido, Sergi
- “Les nits incendiades. Alquímia i representació en la poesia de Palau i Fabre”, Catalonia nº25, deuxième semestre 2019 : p. 41-49 (Article)
Alves, Ida
Anguera, Pere
Aragonès Riu, Núria
- “Vestir la pintura: el mite de «la parisenca» i Ramon Casas”, Catalonia nº18, premier semestre 2016 : p. 57-66 (Article)
Araújo Da Silva, Maria
- « Memórias da guerra em Fim de Império de António Vieira », Catalonia nº15, deuxième semestre 2014 : p. 21-30 (Article)
- « Catastrophe et anabase chez Dulce Maria Cardoso », Catalonia nº19, deuxième semestre 2016 : p. 33-43 (Article)
- “Capitales, espaces et imaginaires ibériques XIXe-XXIe siècles : tisser des relations”,Catalonia n°27, deuxième semestre 2020 : p. 3-5 (Introduction)
Ardolino, Francesco
Arnau, Carme
Audí, Marc
- “Les imatges que parlen català a la poesia visual de Joan Brossa”, Catalonia nº3, 2010 : p. 1-12 (Article)
- “Passejades i immobilitat a Mirall trencat: entre realisme i simbolisme”, Catalonia nº4, 2010 : p. 1-12 (Article)
- « Joan Brossa 1960 : poésie et quotidienneté », Catalonia nº9, deuxième semestre 2011 : p. 3-16 (Article)
- “Ecos de la «segona naixença» de Joan Brossa: guerra i creació poètica”, Catalonia nº15, deuxième semestre 2014 : p. 93-105 (Article)
- « Les voix à distance de Maria Cabrera et Maria Sevilla », Catalonia nº23, deuxième semestre 2018 : p. 65-78 (Article)
- « Introduction », Catalonia nº25, deuxième semestre 2019 : p. 3
- “Regards croisés dans La salvatge d’Isabel-Clara Simó”, Catalonia n°29, deuxième semestre 2021 : p. 21-29 (Article)
B
Baldacchino, Laura
Barja, Benito
Bartolí Masons, Gemma
Beltrán Del Río, Adriana
- « Ramon Xirau: la mémoire mexicaine d’un exil », Catalonia nº19, deuxième semestre 2016 : p. 67-75 (Article)
Bernat i Baltrons, Francesc
- “El fons Cambó de París : història, descripció i catàleg”, Catalonia nº2, 2009 : p. 1-191 (Article)
- “La figura de Jaume I en les històries de la literatura catalana del segle XIX”, Catalonia nº5, 2010 : p. 1-13 (Article)
- « L’histoire contemporaine de la langue catalane : une évolution paradoxale », Catalonia nº23, deuxième semestre 2018 : p. 95-102 (Article)
Besse, Nadège
- « Maria Mercè Roca, Jenn Díaz : maternité, héritages et littérature », Catalonia nº23, deuxième semestre 2018 : p. 19-27 (Article)
Bloch-Robin, Marianne
- « Construire ou déconstruire l’espace du Raval dans En construcción (José Luis Guerin, 2001) ? », Catalonia nº24, premier semestre 2019 : p. 53-67 (Article)
Bordons, Glòria
- “Marques de cultura catalana a l’obra literària de Joan Brossa”, Catalonia nº3, 2010 : p. 1-13 (Article)
- “Joan Brossa, l’experimentació constant de l’escriptura”, Catalonia nº17, deuxième semestre 2015 : p. 3-14 (Article)
Bosch, Glòria
- “Arbres humanitzats i altres obres amb vegetals”, Catalonia nº17, deuxième semestre 2015 : p. 17-31 (Article)
Bou, Enric
- “Presències d’absències: Palau i Fabre entre art, poesia i traducció”, Catalonia nº25, deuxième semestre 2019 : p. 5-17 (Article)
- “L’art d’ensenyar la ciutat (Lisboa i Barcelona): entre lletres i imatges”, Catalonia n°27, deuxième semestre 2020 : P. 69-81 (Article)
Boyer, Denise
- “La pell de brau i el mite de Sepharad”, Catalonia nº9, deuxième semestre 2011 : p. 19-26 (Article)
- “Els poemes amb arbres (i altres vegetals) de Narcís Comadira”, Catalonia nº17, deuxième semestre 2015 : p. 33-37 (Article)
Breysse-Chanet, Laurence
- “«Sobre ti paso extraña». María Zambrano, una poética de la catástrofe”, Catalonia nº19, deuxième semestre 2016 : p. 3-15 (Article)
C
Campos Matos, Sérgio
Casacuberta, Margarida
- “El modernisme i la rebel·lió de les «ciutats segones»: el cas de Barcelona”, Catalonia nº24, premier semestre 2019 : p. 103-116 (Article)
Castellanos, Jordi
- “La figura i l’obra de Joan Maragall en el món cultural de l’exili”, Catalonia nº10, premiere semestre 2012 : p. 55-65 (Article)
Cerdà Subirachs, Jordi
- “Ibèria! Ibèria! : al voltant d’un ideal maragallià”, Catalonia nº10, premier semestre 2012 : p. 13-32 (Article)
Cingolani, Stefano Maria
Climent Raga, Laia
- « Maria-Mercè Marçal : cinq poèmes de Bruixa de dol », Catalonia nº11, deuxième semestre 2012 : p. 29-50 (Article)
Coca, Jordi
- “El teatre en francès de Josep Palau i Fabre”, Catalonia nº25, deuxième semestre 2019 : p. 73-84 (Article)
Conca, Maria
- “Anàlisi de les parèmies en l’assaig contemporani. Josep Pla i Joan Fuster”, Catalonia nº8, premier semestre 2011 : p. 57-73 (Article)
Conca, Maria et Josep Guía
- “Obres de Corella en el Tirant lo Blanc. Revisió de fonts i dates”, Catalonia nº11, deuxième semestre 2012 : p. 101-133 (Article)
Corrons, Fabrice
- “1980-1990: dels teatres per a Catalunya a les pràctiques escèniques dels catalans. Reflexions identitàries sobre el fet teatral al llarg de la primera dècada de la Catalunya autonòmica”, Catalonia nº9, deuxième semestre 2011 : p. 105-119 (Article)
Cortés, Carles
- “L’evolució de l’espai en la darrera narrativa de Mercè Rodoreda: de la realitat al símbol”, Catalonia nº4, 2010 : p. 1-9 (Article)
- “Les narradores catalanes del segle XX i XXI: la generació pont”, Catalonia nº23, deuxième semestre 2018 : p. 3-16 (Article)
- “La narrativa breu d’Isabel-Clara Simó: a propòsit d’uns contes inèdits”, Catalonia n°29, deuxième semestre 2021 : p. 3-20 (Article)
Costa, Lis
- “L’oralitat com a experimentació en la poesia catalana de finals del segle XX”, Catalonia nº3, 2010 : p. 1-6 (Article)
Curopos, Fernando
- « E a Noite passou a ser de trevas: a Sida como catástrofe », Catalonia nº15, deuxième semestre 2014 : p. 83-90 (Article)
- “Lisbonne-Madrid-Barcelone : circulations érotiques”, Catalonia n°27, deuxième semestre 2020 : p. 97-114 (Article)
- “Capitales, espaces et imaginaires ibériques XIXe-XXIe siècles : tisser des relations”,Catalonia n°27, deuxième semestre 2020 : p. 3-5 (Introduction)
D
Dachs, Ramon
- “Identitat catalana, identitat romànica en el cicle Euràsia”, Catalonia nº3, 2010 : p. 1-10 (Article)
Dasca, Maria
- “Un 1939 sense escriptors?”, Catalonia nº6, 2010 : p. 21-30 (Article)
- « Le rapport entre les proverbes et la littérature catalane contemporaine : un exemple chez Carner », Catalonia nº8, premier semestre 2011 : p. 75-86 (Article)
- “La guerra, «un torrent de paraules». Catàstrofe i guerra civil en la novel·lística de Miquel Àngel Riera”, Catalonia nº15, deuxième semestre 2014 : p. 11-19 (Article)
Daste, Quentin
de Lucas, Gonzalo et Abel García
- “Del proceso creativo y pedagógico de En construcción”, Catalonia nº24, premier semestre 2019 : p. 95-100 (Article)
Dorel-Ferré, Gracia
- « Barcelone et son arrière-pays, le dialogue interrompu », Catalonia nº20, premier semestre 2017 : p. 49-65 (Article)
E
Esteve Guillén, Anna
- “Blogosfera en femení: identitat virtual i promoció lectora de les escriptores catalanes actuals”, Catalonia nº23, deuxième semestre 2018 : p. 41-49 (Article)
F
Fabrellas, Esther
- “Miquel de Palol : seguint les passes oblidades (1897-1909)”, Catalonia nº13, deuxième semestre 2013 : p. 3-15 (Article)
Ferreira Adão, Ana
Francés Díez, M. Àngels
- “Dones i xarxes socials: la presència femenina a Twitter durant el Dia del llibre 2017”, Catalonia nº23, deuxième semestre 2018 : p. 51-63 (Article)
Frayssinhes Ribes, Sandrine
Freixa, Mireia
- « L’Exposition Universelle de 1900 et le voyage Barcelone-Paris », Catalonia nº18, premier semestre 2016 : p. 3-17 (Article)
Futoransky, Luisa, Erika Martínez et Eduardo Ramos-Izquierdo
G
Gabriel, Pere
- “Militància democràtica i literatura a Catalunya. El segle XIX”, Catalonia nº1, 2008 : p. 1-21 (Article)
- “Jaume I: imatge republicana d’un rei”, Catalonia nº5, 2010 : p. 1-12 (Article)
- “Estat Català i República Federal Ibèrica : formulacions republicanes del segle XIX i principis del XX”, Catalonia nº16, premier semestre 2015 : p. 27-52 (Article)
- “Abans del 1914: Què pensaven les militàncies obreres i republicanes?”, Catalonia 26, premier semestre 2020, p. 69-79 (Article)
Gargallo Gil, José Enrique
- “Romanicitat i particularisme dels refranys meteorològics del català a partir de BADARE”, Catalonia nº8, premier semestre 2011 : p. 3-17 (Article)
Gavagnin, Gabriella
- “Entorn de la trasmissió de les obres d’Espriu : contaminacions i bifurcacions d’autors”, Catalonia nº13, deuxième semestre 2013 : p. 69-79 (Article)
Grasset, Eloi
Gregori Soldevila, Carme
- “Territori i identitat en la narrativa de Carme Riera”, Catalonia nº20, premier semestre 2017 : p. 35-47 (Article)
Güell, Mònica
- « Català, catalans, catalanes dans les recueils parémiologiques », Catalonia nº8, premier semestre 2011 : p. 89-99 (Article)
- “Vacances pagades de Pere Quart: una lectura dels seus títols”, Catalonia nº9, deuxième semestre 2011 : p. 29-36 (Article)
- “La recepció de Maragall a França”, Catalonia nº10, premier semestre 2012 : p. 67-74 (Article)
- « Take a walk on the wild side : sexe, argent et corruption dans Penja els guants, Butxana », Catalonia nº12, premier semestre 2013 : p. 39-50 (Article)
- “«Tensho»: un poema de Carles Duarte després de Fukushima”, Catalonia nº15, deuxième semestre 2014 : p. 117-127 (Article)
- « Jeu et ironie dans Plans de Futur de Màrius Serra », Catalonia nº20, premier semestre 2017 : p. 85-93 (Article)
- « Traduction et réécriture. L’Eclipsi, un roman lipogrammatique en a. De Perec à Pujol », Catalonia nº22, premier semestre 2018 : p. 35-48 (Article)
- « Ester Xargay et la littérature oulipienne », Catalonia nº23, deuxième semestre 2018 : p. 81-93 (Article)
- “Capitales, espaces et imaginaires ibériques XIXe-XXIe siècles : tisser des relations”,Catalonia n°27, deuxième semestre 2020 : p. 3-5 (Introduction)
Guerrero Brullet, Manuel
- “Josep Palau i Fabre: l’home és un animal que es busca”, Catalonia nº25, deuxième semestre 2019 : p. 97-106 (Article)
Guia i Marín, Josep
- “Particularismes catalans i europeismes en el fràsic de l’Espill”, Catalonia nº8, premier semestre 2011 : p. 27-54 (Article)
H
Hernàndez i Garcia, Xavier
I
J
Jammes, Sarah
Joutet, Karim
- « Les xarnegos sont aussi des femmes… Étude de l’immigration féminine en Catalogne sous le franquisme », Catalonia nº14, premier semestre 2014 : p. 37-51 (Article)
- “La immigració en l’obra de Maria Barbal: una representació de la catàstrofe social?”, Catalonia nº15, deuxième semestre 2014 : p. 33-41 (Article)
K
Kerfa, Sonia
L
Lacueva Lorenz, Maria
Lagarde, Christian
- « La Catalogne et les Communautés Autonomes espagnoles : un modèle pour les « langues de France »? », Catalonia nº14, premier semestre 2014 : p. 3-18 (Article)
Lanes-Marsall, Julien
- “Periodisme satíric en català del que ara’s parla: els almanacs humorístics de la «Librería Española» d’Innocenci López Bernagossi com a exemple”, Catalonia nº1, 2008 : p. 1-18 (Article)
Leal, Izabela
Lentina, Alda Maria
- « A catástrofe pós-colonial : ler António Lobo Antunes às avessas », Catalonia nº15, deuxième semestre 2014 : p. 3-9 (Article)
Lladó, Ramon
- « Une traduction oulipienne des oulipiens ? Les grandes manœuvres du rat », Catalonia nº22, premier semestre 2018 : p. 69-77 (Article)
Llombart Huesca, Maria
- “Política cultural de la Generalitat de Catalunya: cap a una “normalitat” cultural? El Departament de cultura i mitjans de comunicació (1980-1984)”, Catalonia nº9, deuxième semestre 2011 : p. 121-131 (Article)
Llovera Juncà, Anna
- “Pairalisme i identitat al segle XIX català: una construcció des de la imaginació literària”, Catalonia nº18, premier semestre 2016 : p. 87-101 (Article)
López-Pérez, Fàtima
- “Fonts per a l’ornamentació vegetal Art Nouveau. Estudi comparatiu París-Barcelona”, Catalonia nº18, premier semestre 2016 : p. 29-42 (Article)
M
March Massós, Martí
- “De l’espardenya a la botina i el calçat polit. Notes sobre la comèdia a Mirador (1929-1936)”, Catalonia nº11, deuxième semestre 2012 : p. 135-149 (Article)
Marcilhacy, David
Marcillas Piquer, Isabel
- “Literatures migrants: les veus de Najat El Hachmi i Laila Karrouch”, Catalonia nº23, deuxième semestre 2018 : p. 29-38 (Article)
Marí Mayans, Isidor
Martí Fraga, Eduard
Martín Escribà, Àlex
- “Un sospitós habitual: Ferran Torrent i la «sèrie detectivesca»”, Catalonia nº12, premier semestre 2013 : p. 3-9 (Article)
Martínez Pérez, Michel
- “Francesc Serés: escriptor català o escriptor aragonès d’expressió catalana?”, Catalonia nº14, premier semestre 2014 : p. 53-72 (Article)
- “Saragossa: ¿una capital ibèrica de transicions i de síntesi?”, Catalonia n°27, deuxième semestre 2020: p. 43-53 (Article)
Martínez Fiol, David
- “Catalanismes, espanyolismes i obrerismes (1914-1939). La corporativització de la societat catalana”, Catalonia 26, premier semestre 2020 : p. 81-102 (Article)
- “Tots els camins duen a Barcelona? Poder, contrapoder, voluntat de centralitat i marginalitat (1870-1939)”, Catalonia n°27, deuxième semestre 2020 : p. 143-154 (Article)
Martínez-Gil, Víctor
- “Espriu, Pere Quart i Gabriel Ferrater: tres poetes per al Realisme històric”, Catalonia nº9, deuxième semestre 2011 : p. 39-47 (Article)
- “Salvador Espriu, editor (i erudit)”, Catalonia nº13, deuxième semestre 2013 : p. 53-66 (Article)
Mas López, Jordi
- “L’aportació de Josep Palau i Fabre a la tanka catalana de postguerra”, Catalonia nº25, deuxième semestre 2019 : p. 29-40 (Article)
Massip, Francesc
- “L’espai suburbà a El maniquí de Mercè Rodoreda (el barraquisme a la Barcelona franquista)”, Catalonia nº4, 2010 : p. 1-6 (Article)
- “El drama romàntic i la seva paròdia: el Jaume I de Pitarra Don Jaume el Conqueridor i L’engendrament de Don Jaume”, Catalonia nº5, 2010 : p. 1-18 (Article)
Massip i Graupera, Estrella
- “Da nuces pueris (1960) de Gabriel Ferrater: a favor de la felicitat?”, Catalonia nº9, deuxième semestre 2011 : p. 49-60 (Article)
- « Quelques réflexions sur l’humour dans Penja els guants, Butxana (1985) de Ferran Torrent », Catalonia nº12, premier semestre 2013 : p. 27-36 (Article)
- « Humour et jeux linguistiques dans Plans de Futur de Màrius Serra », Catalonia nº20, premier semestre 2017 : p. 67-83 (Article)
Mauri, Marcel
Mayer, Myriam
Mendes Geraldes, Sofia
Miralles Solà, Carles
Miró, Jaume
Montagut i Estragués, Tomàs de
N
Niubo, François
- “La novel·la policíaca i la llengua col·loquial”, Catalonia nº7, 2010 : p. 13-20 (Article)
- « Ferran Torrent, le roman policier et la langue informelle », Catalonia nº12, premier semestre 2013 : p. 11-25 (Article)
O
P
Patricio Mulero, Maria
- “El Raval en la literatura contemporània. Cartografia d’una ciutat rebel”, Catalonia nº24, premier semestre 2019 : p. 9-22 (Article)
Peloille, Manuelle
Peralta, Gemma
- “Les relacions de Josep Lluís Pellicer amb França a través de la premsa”, Catalonia nº13, deuxième semestre 2013 : p. 17-31 (Article)
- “La iconografia iberista en la premsa republicana”, Catalonia nº16, premier semestre 2015 : p. 15-25 (Article)
Perera Roura, Anna
- “El símbol de la rosa en l’obra poètica de Josep Palau i Fabre: evolució i contrastos”, Catalonia nº25, deuxième semestre 2019 : p. 19-28 (Article)
Peyrony, Audrey
- « La deuxième époque de la revue Patufet : enjeux, continuité, évolution et échec », Catalonia nº13, deuxième semestre 2013 : p. 33-50 (Article)
Pich Mitjana, Josep
- “Federalisme i/o catalanisme”, Catalonia 26, premier semestre 2020 : p. 49-68 (Article)
- “Presentació”, Catalonia 26, premier semestre 2020 : p. 3-6 (Présentation)
- “Tots els camins duen a Barcelona? Poder, contrapoder, voluntat de centralitat i marginalitat (1870-1939)”, Catalonia n°27, deuxième semestre 2020 : p. 143-154 (Article)
Pigenet, Phryné
- « Etre catalan ou/et républicain dans la communauté catalane émigrée en France au XXe siècle », Catalonia nº20, premier semestre 2017 : p. 3-13 (Article)
Pomés Vives, Jordi
- “Per una Espanya encara més gran : la proposta iberista de republicans possibilistes i reformistes a l’últim terç del segle XIX”, Catalonia nº16, premier semestre 2015 : p. 3-12 (Article)
Pujol Cruells, Adrià
Q
Quer, Pere
Quintana Trias, Lluís
R
Ramis, Josep Miquel
- “Autotraducció i creació literària. El cas de Sebastià Juan Arbó”, Catalonia nº7, 2010 : p. 23-38 (Article)
Ramos Alquezar, Sergi
- « Une création sur la route : Dies d’agost de Marc Recha », Catalonia nº21, deuxième semestre 2017 : p. 23-33 (Article)
- “« La càmera és un ull que mira. » Josep Palau i Fabre et le cinéma”, Catalonia nº25, deuxième semestre 2019 : p. 107-147 (Article)
Ripoll, Ricard
- « L’œuvre oulipienne de Ricard Ripoll par lui-même », Catalonia nº22, premier semestre 2018 : p. 63-68 (Article)
Riquer i Permanyer, Borja de
- “Du Statut d’Autonomie au Souverainisme”, Catalonia 26, premier semestre 2020 : p. 129-137 (Article)
Rollet, Aymeric
- « Place et fonction des référents spatiaux et temporels dans les théâtres de Josep M. Benet i Jornet et de Sergi Belbel de 1989 à 2006 : problématique et état des lieux », Catalonia nº9, deuxième semestre 2011 : p. 77-102 (Article)
- ‹ « Où le personnage est-il chez lui ? ». La notion de « territoire rhétorique » dans le théâtre catalan contemporain ›, Catalonia nº11, deuxième semestre 2012 : p. 53-99 (Article)
- “La idea de catàstrofe en la dramatúrgia catalana contemporània (2002-2012): representació i pulsió catastròfica del text teatral”, Catalonia nº15, deuxième semestre 2014 : p. 59-81 (Article)
- « Discours de la méfiance, confiance dans le dialogue : espace, temps et discours dans El mètode Grönholm de Jordi Galceran », Catalonia nº16, premier semestre 2015 : p. 55-71 (Article)
- “La història en present, històries del present: una aproximació a la dramatúrgia mallorquina contemporània”, Catalonia nº21, deuxième semestre 2017 : p. 3-18 (Article)
Roser i Puig, Montserrat
- “La recepció de Maragall en el món anglosaxó”, Catalonia nº10, premier semestre 2012 : p. 45-52 (Article)
Ripoll, Faust
- “La política de les autoritats franquistes enfront de la cultura catalana durant l’any 39: el cas del Principat, Mallorca i el País Valencià”, Catalonia nº6, 2010 : p. 3-11 (Article)
S
Sáez Delgado, Antonio
Sala, Teresa-M.
- “París a Barcelona, vista i exposada pels modernistes catalans”, Catalonia nº18, premier semestre 2016 : p. 19-26 (Article)
Salazar, Ina
- “Los cuerpos de la posguerra en la poesía de César Vallejo”, Catalonia nº19, deuxième semestre 2016 : p. 17-30 (Article)
Salceda, Hermes
- « La réception de l’Oulipo en Catalogne et en Espagne », Catalonia nº22, premier semestre 2018 : p. 3-31 (Article)
Salvador, Vicent
- “Malaltia i emocions en la lírica: exemples de tematització del propi cos en la poesia catalana contemporània”, Catalonia nº14, premier semestre 2014 : p. 21-34 (Article)
Sansano, Gabriel
- « Les formes du théâtre populaire du XIX e siècle: Josep Bernat i Baldoví », Catalonia nº1, 2008 : p. 1-10 (Article)
Sanz Datzira, Pep
- “Un «empelt d’immoralisme»: Miquel Llor i Les caves del Vaticà”, Catalonia nº21, deuxième semestre 2017 : p. 35-45 (Article)
Seguin, Jean-Claude
- « Fructuos(o) Gelabert. La micro-histoire à l’oeuvre (simple/basique) », Catalonia nº24, premier semestre 2019 : p. 117-128 (Article)
Seixas de Melo, Daniel Jorge
Serra, Màrius
- “Mostrari / monstruari de textos catalans amb contraintes conscients i inconscients”, Catalonia nº22, premier semestre 2018 : p. 79-91 (Article)
Simbor Roig, Vicent
- “La reivindicació identitària en els narradors del Realisme Compromès de la postguerra”, Catalonia nº20, premier semestre 2017 : p. 15-33 (Article)
Sobreira, Luis
- « Tabu : de uma estória falsamente idílica ao indizível horror da História », Catalonia nº15, deuxième semestre 2014 : p. 51-57 (Article)
Sotelo Vázquez, Adolfo
Sunyer, Magí
- “La popularització dels mites catalans. Víctor Balaguer i Manuel Angelon”, Catalonia nº1, 2008 : p. 1-9 (Article)
- “Identitats en el primer teatre català contemporani (1859-1874)”, Catalonia nº18, premier semestre 2016 : p. 69-85 (Article)
T
Tahar, Virginie
- « Le projet poétique Planétaire de Jacques Jouet : une contrainte déraisonnable », Catalonia nº22, premier semestre 2018 : p. 49-61 (Article)
Terrasa, Jacques
Thibaudeau, Pascale
- « Entre Chino et Raval, retour sur les différents visages d’un quartier », Catalonia nº24, premier semestre 2019 : p. 3-6 (Article)
- « Exhumer le passé et les images : le Raval fouillé par la caméra de José Luis Guerin », Catalonia nº24, premier semestre 2019 : p. 79-93 (Article)
Thomaz, Paulo César
- « A gestão do abismo na literatura brasileira recente: a iminência do desastre em Bernardo Carvalho », Catalonia nº15, deuxième semestre 2014 : p. 107-114 (Article)
Tomàs, Margalida
Trenc, Eliseu
- “Tomàs Padró i la caricatura gràfica satírica a la premsa catalana a mitjan segle XIX”, Catalonia nº1, 2008 : p. 1-7 (Article)
- « L’iconographie de Jacques Ier au XIXe siècle: mythification et démythification », Catalonia nº5, 2010 : p. 1-24 (Article)
- « Xavier Gosé, son influence sur les derniers modernistes décadents et l’Art Déco en Espagne », Catalonia nº18, premier semestre 2016 : p. 45-55 ( Article)
U
Ugarte Ballester, Xus
- “El Polònia de TV3: tastets paremiològics amb versions en francès i castellà”, Catalonia nº8, premier semestre 2011 : p. 19-25 (Article)
V
Vall, Xavier
- “L’existencialisme en la literatura catalana durant el franquisme”, Catalonia nº7, 2010 : p. 3-11 (Article)
Vallès, Eduard
- “Palau i Fabre: art, literatura i vida al Picasso blau”, Catalonia nº25, deuxième semestre 2019 : p. 85-96 (Article)
Valverde, Isabel
- “Quan Barcelona era París: l’Exposició d’Art Francès de 1917 i la ideologia de la reciprocitat”, Catalonia nº14, premier semestre 2014 : p. 75-92 (Article)
Vilallonga, Mariàngela
- “Relació succinta de les vicissituds d’hel·lenistes i llatinistes a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans”, Catalonia nº11, deuxième semestre 2012 : p. 17-27 (Article)
Vilanova, Francesc
W
X
Y
Z
Zimmermann, Marie-Claire
- “La veu poètica de Blai Bonet: Comèdia (1960)”, Catalonia nº9, deuxième semestre 2011 : p. 63-72 (Article)
- “La postguerra com a catàstrofe : noves lectures de Pere Gimferrer”, Catalonia nº19, deuxième semestre 2016 : p. 55-64 (Article)
- « Poemes de l’Alquimista : le moi entre poésie et poétique », Catalonia nº25, deuxième semestre 2019 : p. 51-59 (Article)
[à venir]
- Les articles soumis doivent être des travaux de recherche originaux, non publiés antérieurement dans une autre revue ou un autre support ; ils ne doivent pas avoir été publiés dans une autre langue ni avoir été soumis simultanément à une autre revue ou un autre support. La revue utilise un système de détection du plagiat.
- Si l’article a reçu un financement, on l’indiquera dans le texte.
- Si les auteurs ont l’intention de reproduire leur article dans d’autres publications ou à toute autre fin et par quelque moyen que ce soit, ils doivent obtenir l’autorisation écrite du comité d’édition.
- L’auteur jouit des droits de propriété sur son article, comme il est statué par le Code de la Propriété Intellectuelle : « L’auteur d’une œuvre de l’esprit jouit sur cette œuvre, du seul fait de sa création, d’un droit de propriété incorporelle exclusif et opposable à tous. Ce droit comporte des attributs d’ordre intellectuel et moral ainsi que des attributs d’ordre patrimonial ». À partir de son numéro 28, Catalonia a adopté la licence de diffusion Creative Commons Attribution – Pas d’Utilisation Commerciale – Pas de Modification 4.0 International (CC BY-NC-ND 4.0). Seul le texte de cette publication (à l’exception des illustrations) est disponible sous cette licence.
- L’auteur est libre de déposer son article dans tout système d’archivage institutionnel ou autre.
- La publication dans Catalonia ne comporte pas de frais pour les auteurs.
Les articles soumis doivent être des travaux de recherche originaux, non publiés antérieurement dans une autre revue ou un autre support ; ils ne doivent pas avoir été publiés dans une autre langue ni avoir été présentés dans une autre revue ou un autre support.
Pour les dossiers monographiques, l’éditeur du dossier propose les contributeurs. Un appel à contribution est également publié sur la page web de Catalonia, pour des contributions extérieures. L’éditeur du numéro accepte ou refuse ces propositions de contributions extérieures (résumé).
L’ensemble des articles est ensuite évalué à l’aveugle par deux pairs proposés par l’éditeur du dossier.
Le conseil de rédaction s’occupe de vérifier la neutralité et la compétence des évaluateurs et s’attribue le droit de refuser un article qui ne remplirait pas les exigences scientifiques de la revue : haute qualité scientifique, haute qualité rédactionnelle et linguistique, richesse bibliographique, utilisation d’un langage égalitaire et non discriminatoire.
Pour les varia et les numéros ouverts (“Miscellanées”), la revue publie un appel à contribution sur la page web de Catalonia. Le conseil de rédaction évalue les propositions d’articles pour les valider ou les refuser, désigne des évaluateurs pour les propositions acceptées. Chaque article est évalué à l’aveugle par deux pairs.
Certains articles sont issus des communications présentées dans les séminaires du SEC (Séminaire des Études Catalanes, axe Études Catalanes, CRIMIC). Dans ce cas, le conseil de rédaction propose des évaluateurs et les articles sont évalués à l’aveugle par deux pairs.