Dues conferències al voltant de “Dir-ho d’una altra manera”. Reescriptures i intermedialitats en la literatura catalana contemporània, dins el projecte «Les relacions hipertextuals en la literatura catalana (1939-1983)» (CIAICO/2021/143)
Francesco Ardolino (Universitat de Barcelona): “Estratigrafies literàries contemporànies”
El famós aforisma d’Eugeni d’Ors, “tot lo que no és tradició és plagi», podria reformular-se, en la nostra visió de lectors del segle xxi, com a «tot lo que no és reescriptura és plagi»? La pregunta, evidentment, és capciosa i la frase és imprecisa, però ens ajuda per fer una primera separació entre tot el que és eco, ressonància o citació —més o menys explícits, més o menys conscients— amb l’operació complexa i articulada el que anomenem reescriptura.
En aquesta presentació es passarà sota el filtre de la reescriptura la producció d’alguns dels autors actuals més reconeguts que s’han enfrontat amb uns textos del passat —a vegades enlluernats per la fascinació, altres vegades de manera polèmica o amb voluntat d’esmenar-los— i n’han tret solucions alternatives. I a més a més, s’han trobat davant d’unes preguntes específiques que els han empès a justificar la seva decisió.
Francesco Ardolino és doctor en Filologia Catalana i professor de la Universitat de Barcelona. Entre els seus assaigs, destaquen els llibres La solitud de la paraula. Estudi sobre l’obra narrativa de Jordi Sarsanedas (Premi Crítica Serra d’Or), Entre el dogma i l’heretgia. Les influències de Dante en l’obra de Joan Maragall (Premi Fundació Joan Maragall i Premi Crítica Serra d’Or). Recentment, ha curat l’edició facsímil de la traducció de Manuel de Montoliu de la Vida nova de Dante Alighieri. És vicepresident de l’Associazione Italiana di Studi di Catalanistica, i director de les revistes Compàs d’amalgama i Haidé. Estudis maragallians. Forma part de l’equip encarregat de l’edició crítica de les Obres completes de Joan Maragall.
Xavier Hernàndez i Garcia (Universitat de València): “Més enllà de les paraules. Relacions intermedials en la literatura contemporània”
La història de l’art només es pot entendre com una immensa xarxa de relacions entre motius, tècniques, mites, narracions, reflexions, llengües i cultures… La pintura, la literatura, la música o el cinema dialoguen entre si en un camí incessant d’anada i tornada. El llibre col·lectiu En altres paraules, amb un marc teòric sòlid que incorpora metodologies clau com ara la intermedialitat o la hipertextualitat, pretén contribuir a l’estudi i la comprensió d’aquests fenòmens en la literatura catalana contemporània, a partir del treball dut a terme des del projecte d’investigació «Les relacions hipertextuals en la literatura catalana (1939-1983)».
Xavier Hernàndez i Garcia (València, 1996) és graduat en Filologia Catalana. Actualment, prepara la tesi «Joan Fuster i la música: idees estètiques, metatextualitat i relacions intermedials», sota la direcció de la Dra. Carme Gregori, amb una beca predoctoral del programa «Atracció de talent» de la Universitat de València. Els seus darrers treballs tracten les relacions intermedials entre música i literatura. En aquest sentit, ha estudiat la influència del jazz en la poesia catalana; de Mozart i Bach en els assajos de Joan Maragall i Eugeni d’Ors; de la música en els versos de Joan Margarit, així com la presència de la mitologia en la cançó popular actual.
